Taxació immobiliària

És l’estimació de la valor d’un bé immoble. La valoració es realitza en funció de les característiques pròpies del bé objecte de valoració i depèn de diverses variables: cost de producció, relació oferta-demanda, temps, etc.

Hi ha quatre criteris o mètodes de valoració, establerts en l’Ordre ECO / 805/2003, normativa de referència en les valoracions de béns immobles:

Mètode del cost

Serveix per calcular el valor de reemplaçament d’un immoble, com a suma d’inversions necessàries per a reposar-lo per un altre de les seves mateixes característiques i qualitat realitzat amb materials i tecnologies actuals.

Mètode de comparació

Es basa en el principi de substitució, pel qual el valor d’un immoble és equivalent a d’altres actius de similars característiques substitutius d’aquell, i consisteix a determinar el valor d’un immoble sobre la base de dades de venda de propietats semblants.

Mètode d’actualització de rendes

Es basa en el principi d’anticipació, segons el qual el valor d’un immoble que es trobi en explotació econòmica en funció de les expectatives de renda que previsiblement proporcionarà en el futur, i el seu valor vindrà determinat pel valor present de totes les rendes netes futures.

Mètode residual

Basat en el principi, pel qual el valor atribuïble a cada un dels factors de producció d’un immoble és la diferència entre el valor total d’aquest actiu i els valors atribuïbles a la resta dels factors, i en el principi de major i millor ús, que diu que el valor d’un immoble susceptible de ser construït amb diferents usos i intensitats edificatòries, serà el resultat de destinar, dins les possibilitats legals i físiques, a l’ús més probable i que econòmicament (rendibilitat) resulti més aconsellable, amb la intensitat (edificabilitat) que permeti l’obtenció del major valor.

La utilització d’un o altre mètode depèn del tipus d’immoble i de la finalitat de la taxació.

FINALITATS DE LA TAXACIÓ